Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Contribuint a l’Agenda Global > Seminari especial del PNUMA
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Seminari especial del PNUMA
Diàleg de referencia: Contribuint a l’Agenda Global

Durant tot el seminari especial del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) s'ha pogut observar com interactuen els termes de consum sostenible i qualitat de vida, tenint en compte sobretot l’element social, tal com ha destacat Àngel Varea, representant de l’oficina Regional per Europa del PNUMA.

Des Gasper, degà i catedràtic associat de Public Policy Management, de La Haia (Holanda), ha definit primer el concepte de benestar com a primer referent de qualitat de vida. Els corrents de pensament econòmics basen la definició en el benestar material, la felicitat que es veu reduïda als ingressos d’una persona; no obstant això, la definició que reflexa millor el sentit general és la que sorgeix com a traducció literal del terme anglès well being, és a dir, viure o estar bé.

Els aspectes que s’han de tenir en compte en fer investigacions sobre qualitat de vida són els de felicitat, salut i participació en la societat, tot i que normalment es deixa de banda un apartat important com és la manca o no de feina. Per veure d’una forma gràfica els nivells de benestar referents als ingressos, cal observar la paradoxa Easterlin en un gràfic benestar-ingressos, on el benestar subjectiu respon a una funció logarítmica, amb un punt d’inflexió on el benestar perd completament la relació proporcional amb els ingressos.

Com a conclusions n'extraiem que la mesura del benestar s’hauria de fer segons un sentiment estable, ja que tots els mitjans en què s’ha centrat l’economia tenen un vincle molt dèbil amb el món de la satisfacció personal.

Finalment Gasper descriu: "L’evolució humana ha escollit la competitivitat i l’enveja, en comptes d’establir més vincles familiars", camí cap on s’hauria de conduir la societat.

Enric Pol, professor de psicologia social de la Universitat de Barcelona, ha qüestionat el consum o la qualitat de vida. El professor Pol ha començat el seu discurs sentenciant que "tot el muntatge de gestió ambiental està construït sobre una fal·làcia perquè únicament es fan canvis si vénen obligats per la llei". Fent referència al consum, ha destacat que consumir és una manera de lluitar contra l’atur i també serveix com a procés de regeneració d’àrees urbanes en procés de degradació, és per aquest motiu que no es pot aturar el consumisme, tan sols el ciutadà pot canviar les pautes de consum i comportament, potenciant així una cultura de l’oci sostenible.

Finalment ens presenta un dilema: és necessari incidir més sobre el ciutadà mitjançant l’educació ambiental o sobre les estructures o empreses tot seguint una gestió ambiental? Amb aquesta pauta el que s’aconsegueix és sobreresponsabilitzar el ciutadà, que queda saturat i respon amb conductes agressives i, per part de la gestió ambiental, ens trobem amb el perill de la tecnocràcia i la inhibició ciutadana.

Per acabar la sessió matinal Flavio Comim, director del Capability and Sustainability Center, de la Universitat de Cambridge, ha remarcat la manca de claredat existent a l’hora de definir sostenibilitat, i l'ha concretada com un mecanisme real que ajuda el futur a entrar en la preocupació ciutadana actual. A la sessió de la tarda Txema Castellà, director d’Educació Ambiental i Participació de l’Ajuntament de Barcelona, ha parlat de les estratègies que cal seguir per introduir el consum de comerç just en la societat catalana intentant vèncer així el perill que suposa el preu elevat dels productes i la dificultat d’accés en punts de venta. Per començar cal dotar de claredat els missatges, posant l’èmfasi en els avantatges econòmics. Una bona pràctica és difondre consells a través de guies impreses, tal com són la Guia d’alimentació sostenible i Ecoproductes a la llar, que edita l’ajuntament de Barcelona. També cal normalitzar els vehicles informatius per tal d’arribar al gran públic i donar prestigi al canvi ambiental. L’ajuntament ha intentat donar exemple instal·lant en els punts de venta de cafè que té sota el seu control productes i cafès procedents del comerç just.

Salvador Samitier, cap del Servei de Qualificació Ambiental, de Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, ha ofert el punt de vista de l’administració sobre els problemes del consumisme actual. Ha destacat que es veuen descol·locats quan tracten la sostenibilitat, perquè fins ara només havien actuat sobre la legislació de les empreses, la vigilància sobre els medis i la restricció de l’ús de substàncies tòxiques. Però cada cop més apareixen problemes derivats del consum, com és el cas dels residus que es generen.

"El producte que consumim no tan sols es caracteritza pel que és, sinó també per la seva història: l’ombra ambiental." Avui s’intenta desacoblar el creixement econòmic i la degradació ambiental, no obstant amb l’energia encara no s’ha aconseguit. Com a conclusió d’aquest primer apartat ha comentat que "el consum és la causa última de la contaminació" i ha afegit algunes petites accions que ja s’han dut a terme, com els Premis foment pel reciclatge, el catàleg de productes reciclats i l’existència de la sala d’exposicions dedicada a l’ecodisseny que podem trobar al Museu d’Arts Decoratives de Catalunya.

El següent ponent ha estat Eugeni Villabí, responsable de l’àmbit de sostenibilitat del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). Ha descrit el funcionament de la seva associació, formada per una plataforma de més de 80 entitats diferents, que planteja com a solució al consumisme promoure l’associacionisme per tal d’aconseguir joves crítics i participatius en espais per ser educats en el lliure pensament.

Pep Tarifa, director tècnic de la Fundació Fòrum Ambiental, ha assenyalat que mitjançant la globalització s’ha vist que es poden comprar productes d’altres parts del món, però el problema apareix quan un es qüestiona el perquè del seu preu tan econòmic. Aquest procés de globalització que s’ha iniciat difícilment s’aturarà segons el seu punt de vista. Malgrat això, remarca que encara hi ha grans marques que aposten per la justícia, com és el cas d’Inditex, una marca capdavantera en establir criteris de comerç just als seus proveïdors.

L’última ponent, Anna Tardà, responsable de l’Àrea de Medi ambient de la Junta Directiva de l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC), ha explicat com la seva organització s’encarrega de guiar els consumidors cap a un consum responsable. Destaca com a element important per gaudir d’una qualitat de vida el fet de preservar el medi ambient, i conclou coincidint amb els altres ponents que la forma més pràctica de millorar la qualitat de vida és intentar canviar el hàbits de consum.

Problemàtica:
Els impactes sobre el medi ambient i el benestar humà causats per les pautes actuals de consum i producció.

Proposta:
Intentar canviar els hàbits de consum del ciutadà, mitjançant campanyes Informatives.

Bones pràctiques:
- La inserció de productes de comerç just a les cafeteries que controla l'ajuntament de Barcelona.
- Poc a poc la introducció de canvis legislatius que regulin les empreses.
- Promoció de l'associacionisme juvenil per regular el consumisme.
- Premis foment pel reciclatge
- El catàleg de productes reciclats
- La sala d’exposicions dedicada a l’ecodisseny que podem trobar al Museu d’Arts Decoratives de Catalunya.

Conclusions:
L'element important per gaudir d’una qualitat de vida és preservar el medi ambient. Destacar que la forma més pràctica de millorar la qualitat de vida és intentar canviar el hàbits de consum, promovent l'associacionisme.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Fòrum Urbà Mundial
 
RS Aprendre i educar per al desenvolupament sostenible: el desenvolupament ignora el futur?
 
AS Viure i conviure. Fòrum de les Mundial de les Dones
 
RS Treball juvenil en la lluita contra les drogues a la selva del Perú
 
RS El repte de la innovació
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.