Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació > Seguretat preventiva i desenvolupament humà
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Seguretat preventiva i desenvolupament humà
Diàleg de referencia: Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació

La seguretat coma factor de llibertat, progrés i desenvolupament sostenible.

La seguretat és un bé comú, un dret i un deure de la ciutadania per fer possible la convivència. Cal continuar enfortint la capacitat preventiva de la seguretat des d’una perspectiva interdisciplinària que la converteixi en una força de desenvolupament social, en un factor de llibertat, progrés i desenvolupament sostenible.

Problemàtica:
La convivència i la seguretat es fonamenten en el respecte als drets humans i a la identitat, en la societat de la informació. Les polítiques públiques en matèria de seguretat no es poden limitar a la gestió de la policia, la judicial i de les emergències.

Proposta:
Promoure l’aplicació d’un codi ètic i de bones pràctiques dels actors socials en matèria de seguretat. Impulsar polítiques de seguretat preventives, sostenibles i multisectorials, dissenyades i gestionades no només per les administracions públiques sinó també amb la participació del conjunt de la societat. Nelsa Curbelo proposa rescatar el valor de l’afecte per canviar la tendència del procés de violència, a través del que anomena la “carícia social”.

Postures:
Marcel A. Boisard, director general d’UNITAR, subsecretari general de l’ONU: “La seguretat s’ha de concebre a través del respecte a les llibertats. La principal tasca és la humanització de la mundialització. El diàleg és l’única via per a aconseguir-ho”. Nelsa Curbelo, presidenta de Ser Paz, Ecuador, candidata al Premi Nobel de la Pau: “Els joves són el mirall de la societat en què viuen i són un reflex del que no volem ser. Són víctimes i els convertim en victimaris. Són soldats de guerres urbanes que no volem veure de cara”. Eduard Vinyamata, professor de conflictologia, Universitat Oberta de Catalunya (UOC): “Cal dir la causa dels conflictes. La violència i l’ús de la força generen més violència i més força. Cal buscar formes de lluita basades en el coneixement i no violentes”. Michel Marcus, Fòrum Europeu sobre Seguretat Urbana, París: “En nom de la seguretat es poden abandonar molts valors, cosa que afecta els drets humans”. Amelia Maria de Oliveira Reinaldo, arquitecta, Brasil: “S’ha de descentralitzar el desenvolupament. Cal desenvolupar amb inclusió social. La importància de la societat civil és clau”. Xavier Guitart, director general de Jocs i Espectacles de la Generalitat de Catalunya: “La seguretat no només va de dalt cap a baix sinó també de baix cap a dalt. Tots ens hem de preguntar el següent: què puc fer jo com a ciutadà per la seguretat?”. Intervencions del públic: la seguretat no és opressió, és un servei als ciutadans. La seguretat ciutadana passa per eradicar la pobresa, per convenis internacionals en el marc legal de Nacions Unides. Hem d’evitar que la seguretat es converteixi en una paranoia.

Bones pràctiques:
Nelsa Curbelo fa referència al seu projecte de “bancs de préstecs” perquè joves de l’Ecuador puguin crear les seves pròpies petites empreses. Una visió comunitària de la seguretat, la inclusió i el desenvolupament social a Tanzània (John Lubuva, director de la municipalitat de IaIa, Dar-es-Salaam, Tanzània). Es tracta d’utilitzar la mínima presència de la policia, respectar els estatuts de la comunitat i desenvolupar mètodes alternatius per a posar en pràctica la justícia. Asseguren una vida segura per a tots els ciutadans gràcies al treball amb les comunitats i la implicació de líders populars elegits democràticament per al desenvolupament d’estratègies que permetin gestionar zones amb alts nivells de delinqüència. La creació de llocs de treball per a joves és un element clau d’aquesta bona pràctica així com també ho és la prevenció de la delinqüència, convertint els joves en ajudants de la policia per evitar que altres delinqueixin. El resultat d’aquestes iniciatives és una important disminució de la delinqüència a tota la comunitat. “Municipalidad saludable para la paz”, Envigado (Colòmbia): Inversió de 44,5 milions de dòlars en benestar social. L’objectiu és crear ciutadans creatius, crítics i amb molta autoestima, com a una oportunitat de creixement personal. Promoure estils de vida saludables ha provocat una considerable disminució de la violència a la ciutat de Envigado. S’han dut a terme programes integrals per a farmacodependents, de salut mental, de suport educatiu i reinserció per a drogodependents, serveis d’atenció a la gent més pobra, etc. Segons Álvaro Velasquez, alcalde d’Envigado, la clau de la seva política radica en “la transparència, el bon ús dels recursos, la prioritat de servei i l’atenció social”. Projecte “El mediador de la calle”: Marco Bajardi, responsable de l’Àrea de Joventut i Interculturalitat, Divisió de Política Juvenil, Ajuntament de Torí, Itàlia. L’objectiu és enriquir el carrer amb perspectives positives. Els destinataris són totes aquelles persones que viuen al carrer. Els actors són mediadors interculturals del carrer d’entre 25 i 35 anys. Els socis del projecte són Alvanur (Associació de Joves Italians i Estrangers), socis locals institucionals, associacions de voluntariat i parròquies. El projecte aconsegueix crear relacions de confiança a través de l’atenció, escoltar, la comprensió i l’empatia, la creació de ponts cap a recursos de la ciutat, la mediació de conflictes entre diferents ètnies i el coneixement dels canvis. Projecte “Escola Aberta”, Pernambuco (Brasil): és un intent de prevenir la violència juvenil. Regió metropolitana de Recife, 14 municipis, 42% de la població de Pernambuco. 3,3 milions d’habitants. El 48,3% tenen menys de 24 anys. Projecte de la Secretaria de Cultura del govern de Pernambuco en col·laboració amb l’UNESCO. Objectiu: rescatar la dignitat del jove, reduir els índexs de violència entre els joves. Estratègia: utilitzar l’escola en cada comunitat com a lloc d’oci els caps de setmana. Després de dos anys, els resultats han estat molt positius. S’ha aconseguit reduir a zero l’índex d’incidents com suïcidis, robatoris amb armes de foc, etc. Aquesta experiència demostra la importància del paper públic de l’escola, que és possible arribar a una convivència social i a una millora de la vida a la comunitat. El cost de mantenir les escoles obertes el cap de setmana és molt més baix que el cost de les mesures de repressió de les forces de seguretat.

Conclusions:
La seguretat és un factor de llibertat i de progrés, i ho és perquè s’ha convertit en un ingredient essencial per a l’accés a la qualitat de vida, per a gaudir d’elements del benestar que la nostra societat ens ofereix i per créixer com a persones lliures en un espai de convivència. La seguretat ha de ser una garantia de protecció de la llibertat individual i de les llibertats col·lectives. Avui dia inclou conceptes d’àmbit molt ampli: seguretat alimentària, seguretat ambiental, seguretat ciutadana, etc. Hem de considerar la seguretat com un dels elements inseparables de l’estat del benestar, un estat que cal tornar a fundar, modernitzar i preservar, de manera que faci possible tant l’equilibri de les contradiccions i la viabilitat de l’economia de mercat així com també la sostenibilitat planetària, la dignitat humana i la protecció social. Cal garantir l’accés a l’educació i a la transmissió de valors que permetin a les persones ser lliures i respectades en un escenari de complexitat. La qualitat urbanística com a element de garantia de l’espai públic combat la marginalitat. Un sistema judicial modern i àgil. Una política clara de distribució social de la riquesa i de l’accés al treball.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 
RS Defensa civil o cívica en la reconstrucció dels desastres
 
AS La riquesa ètica de les nacions
 
RS Prevenció de riscs i disminució de les vulnerabilitats
 
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació