Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Pobresa, microcrèdits i desenvolupament > El microcrèdit: eix de desenvolupament social i econòmic, de la lluita contra la desigualtat i contra la pobresa.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
El microcrèdit: eix de desenvolupament social i econòmic, de la lluita contra la desigualtat i contra la pobresa.
Diàleg de referencia: Pobresa, microcrèdits i desenvolupament

L’anàlisi dels efectes del microfinançament per als seus beneficiaris, després de més de 20 anys d’aplicació, ofereix línies de resultat encoratjadores: és un instrument eficaç en la lluita contra la pobresa extrema, doncs permet que els pobres siguin els participants actius d’aquesta lluita, i també ho és en la lluita per la igualtat de gènere perquè en general la dona és la beneficiària d’aquests programes. Això permet el seu enriquiment econòmic, social i d’autoestima; i té efectes en una de les peces fonamentals per a la desaparició de la pobresa, l’educació, perquè una de les primeres accions que porten a terme les beneficiàries és dur els seus fills a escola. Aquesta sèrie de conseqüències de l ‘ús del microcrèdit i els avenços en el seu desenvolupament (aparició de serveis no financers com ara comptes d’estalvi, fons de pensions, mètodes d’avaluació d’efectivitat...) en fan un eix molt important amb vista a un futur on els països pobres puguin veure a prop la seva emancipació de la pobresa. L’eix en què de moment encara es basa en molts casos la cooperació internacional, la caritat, pot ser contraproduent per a aquests països perquè esdevenen un participant passiu del seu problema. La implicació d’estats i entitats financeres comunes (sia adaptant legislacions, sia concedint crèdits a persones sense aval) és el pas següent per reforçar i difondre el sistema del microfinançament.

Grameen Bank va ser la primera entitat que va concedir préstecs sense aval, fa 25 anys. Avui dia uns deu mil organismes utilitzen el microfinançament com a instrument contra la pobresa, encara que entre ells 234 acaparen el 87% dels beneficiaris.

Una de les idees més interessants que s’han desenvolupat en aquest diàleg és que el microfinançament pot ser un eix, una línia d’actuació per assolir l’objectiu del mil·lenni referent a l’eradicació en un 50% de la pobresa al món l’any 2015. L’argumentació s’ha fonamentat en tres punts principals:

- La banca comuna no concedeix préstecs sense aval. Això fa que s’exclogui els més pobres de l’activitat econòmica perquè els pobres no tenen ni propietats ni patrimoni ni diners i, a més, fa que aquesta exclusió continuï durant generacions. Els microcrèdits es concedeixen als pobres (per part d’algunes entitats com Grameen Bank) o a persones amb característiques concretes, com ara capacitat d’iniciativa per crear empreses (cas més comú a l’Amèrica Llatina) i amb la seva paraula n’hi ha prou com aval. En tenir accés a uns diners, la prestatària els inverteix en un micronegoci, com “la compra d’aliments per vendre’ls a zones rurals on no hi ha mercats.

En anar poble per poble, aquesta persona demana als habitants quines coses necessiten i així la propera vegada amplia la seva capacitat de mercat
", com explicava Muhammed Yunus. El percentatge de devolució és altíssim, més d’un 90%, perquè les prestatàries "s’enorgulleixen de poder-ho fer", i " demostrar així que la seva condició no és una qüestió de la fatalitat del destí, sinó fruit de la falta d’oportunitat fins llavors", cosa que van repetir tant John Hatch, de FINCA, com Yunus, Pancho Otero i altres ponents.

- El microcrèdit es concedeix en un 90% dels casos a dones. La dona és el col·lectiu més exclòs: l’oportunitat d’iniciar una activitat econòmica, en paraules de Yunus, "li concedeix una sensació d’existència i un increment de l’autoestima". A més, "les dones són millors tresoreres que els homes" i "concedint un préstec a una dona garantim que els diners s’invertiran bé". El professor Yunus aporta altres dades, per exemple que "la planificació familiar ha augmentat un 50% entre els clients de Grameen", "el creixement demogràfic a Bangladesh en els últims anys ha caigut de 4,8 fills a 2,6 i tots els estudis afirmen que aquesta reducció és deguda a la incorporació de la dona a la vida econòmica","la violència domèstica també s’ha reduït de forma significativa perquè la dona, en tenir propietats, ja no es troba tan desvalguda: és el marit qui depèn d’ella ". Per a Bibi Russell, "la relació marit- muller ha canviat". - Una de les conseqüències directes de la concessió d’un crèdit a una dona a un país pobre és l’escolarització dels infants (Grameen Bank té xifres d’un 100% d’escolarització entre els seus clients). I elles són les que tenen visió de futur: l’educació és l’arma per tal que els seus fills puguin sortir de la misèria. A l’Índia, país pioner en la concessió de crèdits, "ja hi ha persones adultes, filles de beneficiàries, que han arribat a estudis secundaris i fins i tot universitaris ", com recordava la Duquessa de Luxemburg a la sessió inaugural. Inimaginable a un país on la casta determina el destí social de les persones.

Aquesta sèrie de conseqüències de l ‘ús del microcrèdit i els avenços en el seu desenvolupament (aparició de serveis no financers com ara comptes d’estalvi, fons de pensions, mètodes d’avaluació d’efectivitat...) en fan un eix molt important amb vista a un futur on els països pobres puguin veure a prop la seva emancipació de la pobresa. L’eix en què de moment encara es basa en molts casos la cooperació internacional, la caritat, pot ser contraproduent per a aquests països perquè esdevenen un participant passiu del seu problema. La implicació d’estats i entitats financeres comunes (sia adaptant legislacions, sia concedint crèdits a persones sense aval) és el pas següent per reforçar i difondre el sistema del microfinançament.

Problemàtica:
El nombre de persones que viu amb menys d’un dòlar al dia no només no ha disminuït, sinó que aquesta xifra augmenta gradualment. La consecució dels objectius del mil·lenni, pactats internacionalment al marc de la ONU., entre els quals es troba la reducció de la pobresa al món en un cinquanta per cent l’any 2015, perilla a causa de la passivitat i l’escassa disposició dels països rics. Les xifres són aclaparadores: segons el FMI, mil dos-cents milions de persones al món viuen amb menys d’un dòlar al dia i dos-cents vint milions d’infants en edat escolar no van a escola. La població del planeta s’haurà duplicat l’any 2030 i això comportarà noves i més desigualtats, així com l’augment significatiu del nombre de persones pobres, si no s’actua d’una forma integral i efectiva. La banca comuna no concedeix préstecs a persones sense aval, sia econòmic o patrimonial. La realitat és que un altíssim percentatge de la població mundial no té propietat, per la qual cosa no pot accedir al sistema financer.

I si no pot accedir a un crèdit no pot desenvolupar una activitat econòmica i, per tant, mai tindrà res. Aquesta “no existència·” dels pobres per a l’economia esdevé un cercle viciós del qual no se’n veu sortida.

Proposta:
Consolidar els microcrèdits i les iniciatives microempresarials als països pobres, i desenvolupar els serveis no financers ja iniciats, com ara comptes d’estalvi i fons de pensions, per a la introducció definitiva de les persones beneficiàries al sistema econòmic. Cal una implicació efectiva dels estats perquè en molts casos les legislacions del països obliguen els organismes prestamistes a funcionar com a ONG i no com a banc, la qual cosa impossibilita establir els serveis no financers esmentats. A més, és des dels estats on s’ha de regular, difondre i promoure per tal que tinguin una vertadera legitimació als seus països respectius. La banca comuna ha de començar a considerar els pobres part existent i amb capacitat de contribuir a l’economia del país. En els aproximadament 20 anys d’història del microcrèdit, l’índex de devolució del préstec no baixa del 90% i això pot ser una dada molt aclaridora per que les entitats comunes públiques i privades accedeixin a confiar en el potencial prestatari sense necessitat de l’aval que s’exigeix normalment.

Bones pràctiques:
Els projectes de microfinançament de Grameen Bank (Bangladesh), FINCA (Àfrica), Banco sol (Bolívia) i fins a 234 institucions que acaparen el 87% de l’activitat. En total existeixen uns 10000 organismes que es dediquen a l’aplicació de aquest sistema, malgrat que encara tenen pocs clients, poques infraestructures i un nivell limitat d’autogestió.

Iniciatives empresarials com la de l’ex top model Bibi Russell, que consisteix a la fabricació de col·leccions tèxtils a Bangladesh amb un objectiu de mercat al primer món. Tot el procés de creació, teixit i manufactura es realitza en aquest país, i els guanys són pels treballadors enfront del comerç habitual entre països rics cap als pobres, un comerç sud-nord.

Conclusions:
El microcrèdit suposa una revolució cultural perquè contribueix a modificar l’univers simbòlic del poder, genera models socials, ofereix una oportunitat de desenvolupament social als exclosos i "ens trobem dins del procés d’eradicació de la pobresa al 2015"

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
IF Desenvolupar la “base de la piràmide” com a oportunitat de negoci
 
IF Economia solidària
 
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 
RS L’estat de la salut en el món i els seus determinants