|
Diàleg a càrrec d’Irfan Khan, Tariq Ramadan, Abdul Malik Mujahid i Sheikh Rached Ghannoushi, de 9:30 a 11:00, l’11 de juliol de 2004, a l’auditori del Centre de Convencions de Barcelona. Amb l’11-S i l’11-M, el món islàmic s’ha convertit en l’objectiu de totes les mirades; els recels i els prejudicis cada cop es palpen més. Irfan Khan denuncia que el moviment fonamentalista és fruit d’una confusió, «són víctimes de la pròpia mala interpretació dels fets i els textos». Per Khan, l’Islam no és un sistema tancat, és un camí, perquè «Abraham, Moisès i Mahoma no van crear una part del món sinó que en van crear el tot». En aquest sentit, veu cabdal «no donar l’esquena als llibres» i «aprendre a ensenyar l’Alcorà, fins i tot a Bush». Abdul Malik denuncia la falta de respecte d’Occident envers el món musulmà i posa l’exemple de Cambodja, on després de l’11-S van tancar les escoles de tendència islàmica, fet que s’oposa al Pakistan, que només amb un 1% de població cristiana celebra Nadal. Per aquests i molts altres casos, reclama que es controlin els diners que els ciutadans aporten a l’administració americana. Per Tariq Ramadan, l’11-S és un punt d’inflexió en la cultura islàmica; «hi ha coses que no es poden acceptar». Denuncia, per una banda, que hi ha musulmans que parlen sense conèixer les normes i que treuen de context part dels versicles de l’Alcorà i en fan un mal ús en nom de l’Islam. De l’altra, exposa que l’Islam no té un pensament central; si es miren les ensenyances islàmiques potser sí que tothom coincideix que només hi ha un Islam, però si es miren les pràctiques s’observa que hi ha un principi d’integració centrípet que assimila tot el que prové del voltant i que passa a ser islàmic. «La diversitat islàmica està constituïda per aquests principis però amb una diversitat de cultures... Entendre l’ànima de l’Islam és entendre l’ànima de la diversitat de cultures», apunta.
 |
|