Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > La joventut davant els desafiaments d’avui en el món del treball: la pobresa de les persones joves
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La joventut davant els desafiaments d’avui en el món del treball: la pobresa de les persones joves
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

Claudia, de la DGB-Jugend d’Alemanya, explica la situació de la pobresa i els joves a Alemanya. Els factors que cal tenir en compte són els següents:
1) Hi ha transferència de la producció a altres països. Per tant, han augmentat les xifres d’atur.
2) Augmenta la quantitat de població que passa dels 60 anys i l'índex de naixement està en declivi. Hi ha pressió sobre els fons de pensions i augmenta la distància entre persones riques i pobres.
3) Hi ha noves formes de pobresa entre els joves i les dones:
- Pobresa absoluta: Hi ha necessitats bàsiques no cobertes.
- Pobresa relativa: Es disposa d’una renda inferior al 50% de la renda mitjana del país.

La pobresa entre els joves

"Avui dia, a Alemanya, un de cada set nens viu en una família que disposa de menys del 50 % de la renda mitjana.”
No hi ha recolzament per a llars d’infants i el cost de criar els fills ha crescut moltíssim.
"Un de cada tres matrimonis desemboca en divorci i els fills es veuen afectats per l'economia familiar. "Hi ha un milió de nens menors de 18 anys que s'acullen als serveis d’ajuda social. “Els nens que reben ajuda social, segons les enquestes, solen expressar dues vegades més que els altres nens que se senten amb poca salut, insegurs i impotents."

La pobresa entre les dones

Les dones en general només accedeixen a determinades feines. D’altra banda, ha canviat la manera d’entendre la família. Hi ha una taxa més alta de divorcis. "El 96% de les famílies monoparentals tenen dones al capdavant." A més, hi continua havent acomiadaments per la baixa per maternitat.

Possibles solucions a la pobresa de joves i dones

1) Conciliació laboral i familiar, posant en la situació central de la societat el fet de tenir fills.
2) Hem d’encoratjar les dones a ocupar altres llocs de treball.
3) Caldrien períodes sabàtics de treball. També per als homes.
4) Mainstreaming de la igualtat de gènere en totes les polítiques públiques.

Rosa Ma Borràs, diputada al Parlament per ERC, afirma: "És pobre la persona que dedica tots els seus esforços a subsistir. A Catalunya la pobresa ja té cara femenina”.

Per parlar de la pobresa cal tenir en compte els factors següents:

Habitatge. La pobresa són les dones grans que es van quedar a casa duent a terme les tasques que als estats del benestar més avançats fa l'Estat. Han de viure amb una pensió de viduïtat moltes vegades inferior als 300 euros al mes. La situació s'agreuja, ja que el preu de l'habitatge ha pujat molt. Arran de la LAU s'han incrementat substancialment els lloguers de per vida que paguen. A més, també són víctimes del mobbing immobiliari.
Pel que fa als joves, el tema de l’habitatge també els afecta molt. L’Estat ha deixat el tema de l’habitatge al lliure mercat i avui dia hi ha grans bosses de gent gran i de gent jove sense possibilitats. "L'especulació ha arribat a tots els llocs del país. Una casa abandonada val com una casa de luxe de fa uns anys." Sobretot, el preu de l'habitatge afecta molt les persones que es mantenen soles amb la seva economia.

Feina. "El món del treball està pensat per als homes.” Com que l’Estat no ha assumit les atencions de la família, les dones continuen carregant amb les responsabilitats familiars. "Avui tenim un nou fenomen, que és el de les persones amb educació però que dediquen tots els seus esforços a l'habitatge i el menjar. Aquestes persones mai no reconeixeran que són pobres." D'aquesta manera, tenim una gran majoria de joves vivint en la pobresa.
“Encara que segons els experts l’entrada de l’euro no ha generat inflació a nivell macroeconòmic, a nivell micro hi ha hagut una inflació del 400% en el preu dels productes bàsics." Ens hem de plantejar quina és l'Europa que estem construint, ja que "la pobresa és una forma de violència".

Immigració. Les dones immigrants que treballen en l’economia submergida fent la feina que hauria de dur a terme l’Estat estan en una situació de risc, ja que moltes han vingut darrere el marit i fins i tot desconeixen la llengua. “En aquest cas hi ha hagut la solució de mirar a una altra banda i veure què passa.” D'altra banda, també hi ha les dones que es dediquen a la prostitució.

Possibles solucions a la pobresa

"Cal entendre que la pobresa és fruit de les grans diferències. Per eradicar la pobresa cal canviar tot el sistema econòmic."
1) Augmentar les prestacions. El govern espanyol s’ha compromès que d’aquí a uns anys el salari mínim interprofessional sigui de 600 euros. En canvi, el govern anterior va dedicar el superàvit de la S. S. al Ministeri de Defensa. “Les ajudes socials s'han de veure no com ajudes sinó com una inversió. La persona que només viu per menjar i dormir no pot crear ciutadania."
2) Lluitar contra l’economia submergida, sobretot en aquells negocis que a ningú interessa legalitzar.
3) "L’educació és l’única eina per sortir de la pobresa”, ja que és l’única manera que la persona tingui les eines per expressar-se i comprendre l’entorn.
4) L’ajuda social no ha de ser només una manera de repartir els diners, sinó que "les administracions locals poden trobar solucions dins una comunitat petita".
5) Accés a l’habitatge. “La base de la pobresa és que no hi ha possibilitat d’accedir a l’habitatge.”

En conclusió:
- Si l’Administració no actua hi haurà cada vegada més diferències.
- La feina de casa cal repartir-la a un 50% entre homes i dones
- Les empreses han d’entendre que una dona o un home seran més feliços si treballen 6 hores i poden atendre la seva família
- Hem de tenir clar que “nosaltres vivim de la pobresa dels altres”.

Carles Campuzano, diputat al Congrés per CiU, explica que l’estat del benestar és recent i que falta desenvolupar en la seva totalitat l'accés universal als serveis socials i la política d'atenció a les famílies. El principal problema és que l'Estat decideix les ’condicions d’accés a les pensions, però les polítiques destinades a lluitar contra la pobresa es fan des de les autonomies. El canvi de la realitat de les famílies, l’envelliment, les noves immigracions, etc. configuren una nova realitat dels models postfordistes. “En aquest moment ens hem de preguntar quins són els nous paradigmes”.
Als anys 80 es generen instruments específics de lluita contra la pobresa:
1) Rendes mínimes
2) Empreses d’inserció laboral
3) Creació de mercats específics, p. ex. manteniment de l’habitatge públic.

En definitiva, les solucions a la pobresa poden venir per polítiques actives d'ocupació:
1) El govern autonòmic ha de gestionar totalment tots els nivells de formació: ocupacional, contínua i professional.
2) Cal fer un marc conjunt de les polítiques d’ocupació juntament amb l’Estat.
3) Cal evitar l’abús de la temporalitat, ja que avui ha dut al fenomen dels “treballadors joves pobres”.

En un altre sentit, les mesures contra la pobresa han de consistir en:
1) Protecció de les dones viudes
2) Reconeixement de les rendes mínimes d’inserció com a dret subjectiu de l’Estat
3) Revisió de les pensions no contributives

Com a conclusió, cal dir que el model d’Espanya i el d’Alemanya són els que millor han defensat l'estat del benestar.

Massimiliano Marino, de Joves de la CICL de Milà, posa de relleu que la pobresa és una problemàtica que afecta totes les parts del món. A Itàlia la pobresa entre els joves es percep menys, malgrat que hi ha precarietat laboral per les raons següents:
1) Tradició familiar. Els joves només surten del nucli familiar per casar-se i les famílies també inclouen l’avi amb la seva pensió i la seva experiència.
2) Cicle de formació universitària molt llarg. Per evitar aquesta situació després de tres anys a la universitat s’emeten uns títols per començar a buscar una feina. També es vol potenciar la FP per tal que el jove surti abans de la família.
En definitiva, el no surt de la família per la precarietat de la feina, un nivell de vida alt i la manca de facilitats per part de l’Estat per sortir de la família. En general, casar-se i tenir una casa es molt difícil. Al sud d’Itàlia els joves només aconsegueixen feina en negre i acaben emigrant al nord, tot i fer-ho a expenses d'ocupar-se en feines menys qualificades. Per a la dona, el problema més gran és que no se la contracta pel tema de la maternitat. Això no obstant, avui "la pobresa més extrema és la de les persones grans". Per als avis que viuen sols és molt difícil aconseguir menjar i medicaments.

Des del CICL s’han dut a terme protestes perquè el govern no exerceix cap control sobre els preus ni les polítiques de rendes. “La pobresa regna entre les famílies i els avis. Hi ha una crisi del sector mig. Fins i tot es parla de la “crisi de la tercera setmana”, ja que moltes famílies tenen dificultats per arribar a final de mes.” A més, també cal tenir en compte el tema de la nova immigració, que implica més situacions de pobresa.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE
 
RS Pobresa urbana
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
AS Governar la globalització des del treball
 
RS Desenvolupament de vincles comunitaris
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.