Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > Pobles indígenes: qui som i què farem?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Pobles indígenes: qui som i què farem?
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

El panel el componen cinc membres de grups indígenes diferents que exposen què és i què suposa per a cadascun d’ells el fet de ser indígena, amb la coincidència que entenen la seva identitat com un fet que va més enllà del que és purament formal i folklòric dels seus trets físics i la indumentària típica.

Maya, esquimal del Canadà, participa en una organització que treballa per ajudar els nens inuits adoptats (molt nombrosos) a recuperar les tradicions del seu poble originari. D’altra banda, lidera un moviment per exigir al govern local el reconeixement del seu fet diferencial.

Franklin Montes, igorot de Filipines, reconeix la capacitat dels pobles indígenes per mantenir les seves tradicions per via oral, i advoca per l’intercanvi de coneixements i la convivència, i no per l’exclusió i l’aïllament.

Saoudata Aboubacrine, tuareg de Mali, afirma que davant els canvis culturals profunds que s’estan produint «cal salvar les reserves de les bosses autòctones dels pobles indígenes de la cultura dominant»; en opinió seva, els indígenes «som tradicionals i moderns alhora; el nostre futur treu forces del seu passat».

Odilón Candía, quítxua del Perú, afirma que davant l’exclusió social a la qual han estat sotmesos són molts els indígenes que neguen la seva condició, de manera que la tasca de recuperació del “ser indígenes” requereix un treball ardu. «És feina dels indígenes incloure’s en el procés de govern dels seus països, des del que és micro fins al que és macro, tot partint de la seva pròpia realitat».

Es conclou que la monoculturalitat no és la solució, però que per tal d’acceptar la cultura dominant com a complementària primer és necessari recuperar la pròpia. Pel que fa als diversos punts que han sorgit, s’entén que és necessari passar de l’etapa de la simple denúncia a una de nova i més contundent, en la qual s’arribi a la demanda jurídica formal: aquest ha de ser el paper dels nous líders indígenes.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS La diversitat cultural. Migracions i moviment associatiu juvenil
 
IF Dret a la diversitat cultural
 
RS Acció per la pau
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.