Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cultures del treball > Governar la globalització des del treball
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Governar la globalització des del treball
Diàleg de referencia: Cultures del treball

La globalització ha desequilibrat les relacions entre capital i treball. En aquesta nova economia global, la interdependència econòmica entre països els ha portat a competir, i el resultat d’aquesta competència no ha estat sinó una rebaixa substancial dels drets dels treballadors. Els sindicats tenen un paper clau a l’hora d’aturar aquesta dinàmica, impulsant aliances amb altres moviments per a un nou ordre internacional de pau, desenvolupament sostenible i feina digna per a tothom.

El diàleg Cultures del treball va defensar la posició central i el valor de l’activitat laboral en el marc d’un nou model de desenvolupament just i sostenible. Treballadors, sindicalistes i experts van coincidir en la necessitat d’un paradigma alternatiu capaç de posar fre a la tendència desreguladora de la globalització i de protegir les persones en comptes de donar prioritat a les mercaderies.

El diàleg va ser organitzat, dins l’eix «Globalització i desenvolupament econòmic», per la Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT), Comissions Obreres de Catalunya (CCOO) i el Fòrum Barcelona 2004, amb la col·laboració de la Confederació Europea de Sindicats, la Confederació Internacional d’Organitzacions Sindicals Lliures i l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Els efectes de la globalització en el treball

Assistim a la transició cap a una societat del coneixement que exigeix el pas d’un model social i econòmic industrial heretat del segle XIX a un nou ordre que pugui fer més positius per a tothom els efectes de la globalització. En el món interrelacionat i complex del segle XXI, el creixement de la desigualtat i l’omnipotència de l’economia han arribat a nivells intolerables i necessiten respostes urgents. En aquest context, les formes de treball s’han multiplicat i algunes, com ara el teletreball, tot just comencen a ser regulades. Alhora, hi ha hagut un canvi en l’estructura del treball a escala mundial -marcat per la desigualtat dels països a l’hora d’integrar-se en aquesta nova economia global- que ha donat lloc a fenòmens com ara l’externalització o la deslocalització de llocs de feina.

És necessari pensar des d'una perspectiva macroeconòmica global per elaborar estratègies que gestionin adequadament tots aquests fenòmens i s’allunyin de la lògica imperant del mercat. Així mateix, l’activitat laboral ha de recuperar la força de vertebració social que ha anat perdent durant les darreres dècades. Però per aconseguir-ho cal actualitzar les institucions i «governar la globalització des del treball», en paraules del secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Coscubiela.

Segons les últimes dades de l’OIT, al món hi ha més de 185 milions de persones sense feina i uns 550 milions de treballadors pobres que, tot i tenir feina, viuen per sota del llindar de la pobresa. Aquestes dades són un indicador de l’alt nivell d’exclusió social que existeix per culpa de la desocupació i ens porten al convenciment que aquest desenvolupament econòmic que condueix al creixement de la desigualtat és insostenible. Es tracta del resultat de les polítiques inspirades en el pensament neoliberal que «ho allibera tot, excepte les persones», segons Rashid Khedim, consultor internacional d’Algèria. «Si deixem que aquesta dinàmica avanci, perdrem tots els drets socials», va sentenciar l’escriptora i filòsofa Susan George.

Col·lectius com el dels immigrants, les dones, els joves o els discapacitats són agents socials molt discriminats en l’àmbit laboral, però el seu paper és determinant a l’hora de construir una globalització més humana. Pel que fa als primers, Manuel Abella, membre de l’OIT, va assegurar que «la migració pot reduir les diferències», ja que la seva feina augmenta les rendes mundials i, com que envien bona part dels diners que guanyen als seus països d’origen, generen uns fluxos econòmics que reequilibren, una mica, la riquesa de les nacions. No obstant això, cal un marc multilateral eficient per a la gestió de la immigració i perquè aquesta pugui treballar de forma realment lliure. D’altra banda, la precarietat i manca de reconeixement de la feina feta per les dones és un altre indicador de la discriminació que trobem al mercat laboral. En aquest sentit, el professor de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, Carlos Prieto, va afirmar que «no hi pot haver treball professional just sense una activitat domèstica justa».

Com hem vist, la globalització ha generat unes noves regles del joc que fan pràcticament impossible una regulació dels mercats econòmics i laborals, tal com s'han governat i legislat fins ara. El procés globalitzador afebleix les institucions que, fins ara, s'han encarregat de la regulació i la protecció de les persones treballadores. La interrelació i interdependència, cada cop més intenses, entre les economies de tot el planeta i el desequilibri de la relació entre capital i treball donen lloc a un factor de competència entre països o dúmping social, que està conduint, a la pràctica, a una reducció dels drets laborals. La creixent mercantilització de les relacions humanes mostra prou bé com l’economia regna per sobre de qualsevol altra prioritat humana. Cal reivindicar una nova regulació a escala mundial que posi les necessitats humanes per sobre de l’economia i que permeti, així, una globalització autèntica de drets, i no només dels capitals.

Per un nou sindicalisme

L’avanç cap a la societat del coneixement i la interrelació entre economies i societats del planeta plantegen nous reptes i responsabilitats al moviment sindical. Amb una participació massiva —més de 2.000 persones—, el diàleg Cultures del treball va oferir també un espai de reflexió sobre aquests desafiaments. En aquesta «dominació global dessocialitzada del mercat», com va definir-la el sociòleg Alain Touraine, els sindicats han d’afavorir el contacte entre les institucions polítiques i els moviments socials per donar a la globalització una dimensió que sigui beneficiosa per a tots els treballadors. La responsabilitat civil de les empreses i dels treballadors; la lluita contra l’economia informal o submergida i contra la discriminació; i el control dels organismes de crèdit internacionals són aspectes que necessiten unes noves regles per constituir una economia global més justa.

Per tant, cal avançar cap a un nou paradigma de desenvolupament que deixi enrere l’hegemonia del neoliberalisme i atorgui a la feina centralitat i valor, tant per a les persones com per a la societat. Es pretén, doncs, iniciar una nova governança mundial basada en una aliança entre sindicats, governs, moviments socials i organismes internacionals com l’OIT, capaç de fer que la globalització sigui una oportunitat per a tots i no només per a uns quants.

El diàleg va concloure amb una proposta a la UNESCO perquè el treball sigui reconegut com a patrimoni de la humanitat, ja que constitueix, com va recordar l’exsecretari de la Confederació Europea de Sindicats, Emilio Gabaglio, «una de les expressions màximes de l’activitat humana». Les aliances entre tots els actors de la globalització han de fer possible un nou ordre internacional de pau, desenvolupament sostenible i treball decent per a tothom. El benestar de les persones ha de ser el centre del desenvolupament econòmic i d’una nova cultura solidària i sostenible del treball a tot el món perquè, al capdavall, el treball és una part cabdal d'allò que ens fa persones.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 
IF Cap a una empresa socialment i mediambientalment responsable
 
AS Què s’amaga darrere la teva roba? El treball de les dones a les cadenes de producció globalitzades
 
IF Globalització laboral insostenible