Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Diàleg Orient-Occident > Cultura, desenvolupament i models socioeconòmics: una visió comparada d’Àsia i Amèrica Llatina- Debat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Cultura, desenvolupament i models socioeconòmics: una visió comparada d’Àsia i Amèrica Llatina- Debat
Diàleg de referencia: Diàleg Orient-Occident

El debat s’inicia amb la pregunta d’un estudiant sobre la relació entre educació i pobresa i les línies d’acció que es podrien emprendre en aquest sentit. Tots els ponents coincideixen a destacar la íntima relació que hi ha entre ambdós conceptes, fins al punt que en Pedro Nueno, moderador del diàleg, entén que promoure l’educació és molt més eficaç que cap altre tipus de projecte en l’eradicació de la pobresa. De fet, a la realitat trobem experiències que confirmen aquesta relació: El representant de l’APEC, Mario Artaza, posa com a exemple el seu país, Xile, on la taxa de pobresa se situava entre el 40 i el 42% de la població. Però en els dos darrers anys en aquest país, en bona part gràcies a la tasca que s’ha fet en educació, la pobresa s’ha reduït en un terç. “Però no es tracta només d’educar, sinó d’educar bé”, matisa Artaza.

En la següent pregunta s’interpel·la directament a Carlos Moneta, representant argentí del Mercosur, sobre la percepció que es té al seu país sobre l'auge econòmic de la Xina. Per respondre la pregunta, Moneta obre la perspectiva a la relació que en general s’estableix entre els països asiàtics i els llatinoamericans, i concretament a les mancances que presenta aquesta relació, o “espais buits”, com ell els anomena. Aquestes mancances són, bàsicament:

- La manca de coneixement mutu. - La manca d’institucions que afavoreixin un acostament entre les dues regions. - La dinàmica que tradicionalment han tingut els fluxos comercials entre les dues regions.

Evidentment se’n podrien afegir d’altres. Pel que fa al cas de la Xina específicament, Argentina ha tingut alguns problemes derivats de la producció de soja, però tant Argentina com qualsevol altre país ha de pensar en una lògica global sobre quin és el paper que vol jugar la Xina al món a partir d’ara. Cal un projecte a llarg termini i que involucri conjuntament tot el Mercosur. Hi ha també una referència directa a Nguyen Dang Quang sobre el problema que Myanmar (Birmània) suposa per l’ASEM. Dang respon explicant que l’ASEM no és una institució, sinó un procés informal format per 26 membres —10 asiàtics i 15 d’europeus— que es planteja la seva ampliació. Aquesta ampliació suposaria l’adhesió de Laos, Cambotja i Myanmar. Un país, aquest darrer, sobre el qual Dang es limita a observar que caldria que engegués un procés de reforma intern.

Des del públic s’assenyala que es percep un cert fracàs en el mercat, que no dedica esforços a l’àmbit social, i es demana als ponents quines vies de millora es podrien proposar. Emile Salim declara taxativament que cal que els governs treballin en aquells àmbits on el mercat presenta mancances: l’àmbit social, el mediambiental i l’educació. Un altre ponent, Jürgen Richter té una visió més global del problema i en destaca dos punts fonamentals:

- La necessitat d’institucions internacionals no corruptes que defensin els drets dels pobles. - La cooperació.

Per a Richter, la "cooperació regional” és un primer pas en aquest aspecte. Artaza posa l’exemple de Singapur, un dels mercats més eficients, en què des de la seva independència la renda per càpita ha augmentat considerablement.

Però en Carlos Moneta s’apressa a matisar aquesta afirmació: “es pensa en Singapur com un paradís liberal, però en realitat es tracta de capitalisme d’estat. Les principals empreses, com ara ports o aeroports, d’aquest país són estatals, i normalment no es fa referència a aquest fet". Cal pensar que els països no apliquen normalment un model totalment liberal o totalment estatal, sinó que cada un d’ells ha buscat la seva pròpia via intermèdia de desenvolupament. Pedro Nueno reforça aquesta opinió amb l’exemple del Regne Unit, on durant els anys vuitanta es va generar un gran capital fruit de les privatitzacions que va fer l’estat. Són situacions que s’han donat ja en els països europeus i que no han de suposar cap problema si es produeixen també en l’evolució dels països asiàtics.

Les veus del públic lamenten el fet que no s’arribi a acords internacionals en l’àmbit mediambiental, que afecta igualment a països asiàtics i occidentals. Emile Salim posa nom a aquells qui han impedit arribar a aquests acords, els països que han rebutjat signar el Protocol de Kioto: Rússia, EUA i Austràlia.

Però aquest rebuig no significa que no es pugui fer res, la resta de països poden arribar a acords entre ells que suposin una pressió per aquests estats no signants; un exemple seria l’ecoetiqueta. En general, però, cal fer el protocol atractiu, establir incentius. Però Richter discrepa: cal que els acords s’implementin i per això calen institucions que hi obliguin. “Caldria per exemple que l’Organització Mundial del Comerç fos l’Organització Mundial del Comerç i la Natura”. En Pedro Nueno s’afegeix al debat i assenyala que la intervenció no és tan indispensable, ja que el mercat no ha fallat totalment en aquest aspecte. Segons Nueno el respecte al medi ambient s’ha convertit en un valor afegit per al producte, i posa com a exemple el cas dels automòbils, en què les prestacions ecològiques que tenen s’han convertit en un factor decisiu per decidir la compra.

La darrera intervenció del públic torna al tema de Singapur, amb una afirmació tan contundent com Singapur és la dictadura millor maquillada de tota l’Àsia, on s’aplica la pena de mort o el càstig físic en les faltes, i on es van recloure en un edifici els afectats durant l’epidèmia de la Sars.

Per al·lusió, en Mario Artaza vol matisar la seva intervenció, ja que només ha posat com a exemple Singapur per demostrar que no s’han de tenir dogmes. La pena de mort a Singapur s’aplica als traficants de droga i, segons Artaza, el resultat és que no hi ha drogoaddictes al país. Igualment, amb el cas de la Sars, aïllar als infectats fins a controlar la situació va suposar evitar el contagi a milers de persones. Es tracta, doncs, d’anteposar el benefici de la col·lectivitat al de l’individu, i així és com s’han d’entendre aquestes mesures.

Cal comprendre i respectar la diferència.

Referint-se als comentaris de Richter sobre la necessitat de prendre consciència i regular el mercat globalment, la següent intervenció es pregunta com es pot demanar això a les empreses si el consumisme, la compra compulsiva i a baix preu, és allò que impera a la societat, i es fomenta amb el fet que les empreses s’instal·lin en països poc desenvolupats i més permissius. Richter, al contrari, creu que cada cop més hi ha una conscienciació dels ciutadans en aquest tema, i una major responsabilitat dels consumidors. El “made in China” ha deixat de tenir la connotació negativa que tenia i s’està convertint també en sinònim de qualitat. Nueno comparteix aquesta opinió, la demanda està cada cop més sensibilitzada, i ho demostra el fet que, per exemple, una important empresa tèxtil espanyola gasti uns 12 milions d’euros en assegurar la “qualitat ètica” de la seva cadena de producció a l’exterior.

Es toca també el tema de la Xina i del seu procés d’obertura, des de la pregunta “està preparat el món per respondre les demandes d’aquest país?”. Tots coincideixen a destacar que aquest ha de ser un procés progressiu i sostenible en què la responsabilitat ha de ser compartida entre aquest país i la resta del món. La nota divertida la posa Carlos Moneta, que es pregunta què passaria si els 1.400 milions d’habitants de la Xina volguessin tots alhora un automòbil.

El moderador decideix cloure el debat amb una reflexió, que es fa en la darrera intervenció del públic, sobre la situació argentina: “hi ha un abisme entre les qüestions macroeconòmiques i el benestar real de la gent”.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
IF Corrupció, mafiocràcies i pobresa
 
AS Diàleg Orient-Occident
 
IF Model de creixement econòmic en xarxa
 
RS Ètica i globalització: valors globals, valores locals
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.