Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets humans i administració regional i local > Grup de treball 1: Drets Humans i administració regional i local. Aspectes Generals. Qüestions legals i constitucionals.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Grup de treball 1: Drets Humans i administració regional i local. Aspectes Generals. Qüestions legals i constitucionals.
Diàleg de referencia: Drets humans i administració regional i local

Tal i com ens recorda el ponente del primer grup de treball, José Manuel Bandrés, des dels primers debats per l’organització de l’Europa unida en el Congrés de la Haia de 1948, fins a la recent Constitució Europea del 19 de juliol de 2004, la construcció d’Europa ha estat i està fomentada en els Drets Humans i el principio de democràcia territorial –que, al seu torn, abraça el principio d’autonomia regional i local. En aquest marc, són els estats que tenen la responsabilitat de salvaguardar el respecte als Drets Humans tal i com declara el ponent citat, o altres experts com Emmanuel Decaux que afirma que és l’estat el primer responsable dels Drets Humans. I juntament amb aquests estats, són els governs regionals y locals els que han d’assumir igualment la tutela de la cultura del respecte als Drets esmentats; uns Drets basats en uns valors que, tal i com apunta José Manuel Bandrés, cal que estiguin en constant transformació i revisió des del seu origen el 1789.

En aquest sentit, Europa s’ha dotat d’un sistema legal avançat per a la protecció dels Drets Humans; així, convé destacar dos instruments importants per a la promoció d’aquests Drets: d’una banda, la Convenció Europea dels Drets Humans firmada en Roma el 4 de novembre de 1950, i d’altra, la Carta Europea de Drets Humans a les Ciutats presentada en el Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa a la ciutat francesa de Saint-Denis l’any 2000, tal i com va explicar l’experta Montserrat Vendrell, i que té com a precedent directe el Compromís de Barcelona, un text signat per 41 ciutats europees en la conferència Ciutats pels Drets Humans celebrada a Barcelona el 17 de octubre de 1998 en el marc de la conmemoració del 50 aniversari de la Declaració dels Drets Humans de la ONU.

Ara bé, la garantía del compliment dels Drets Humans és una qüestió en mans, segons els experts, dels estats i els governs regionals i locals. En aquest sentit, hi ha qüestions importants que s’han de tractar entre las quals cal destacar: la necessitat d’una definició de les competències precises en matèria de Drets Humans dels estats i els governs regionals i locals, tant a nivell constitucional com jurisdiccional, tal i com ens recorden novament José Manuel Bandrés i Dian Schefold; i la necessitat, subratllada especialment per Emmanuel Dacaux, d’un diàleg i una cooperació permanent entre l’estat i la regió en aquesta matèria.

A més d’aquestes dues qüestions, Tomàs Font va recordar que no s’ha d’oblidar la necessitat i la importància d’uns instruments institucionals locals que s’ocupin d’aquestes competències, en aquest sentit, l’expert esmentat analitza les següents figures, tot centrant-se en el cas de l’Estat Espanyol, a nivell regional: els defensors del poble; a nivell local, els defensors municipals i altres institucions de caràcter especialitzat que han anat sorgint. Adverteix, però, del perill que suposaria una multiplicació excessiva d’institucions en aquest àmbit tot provocant-ne la inoperància, "una mort d’èxit" amb paraules del propi comunicador.

Ara bé, com va afirmar Luciano Parejo, el context de globalització ens condueix cap a un món en que la protecció i el manteniment dels Drets Humans cada vegada estan més lligats, relacionats i influïts per interessos econòmics; per això, i com apunta el ponent d’aquest primer grup de treball, José Manuel Bandrés, Europa ha d’assumir un nou lideratge en la defensa d’aquests Drets, per redescobrir d’aquesta manera la dimensió humana de la nostra existència en situacions d’ordre internacional com les d’Iraq.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local
 
IF Ciutat global, govern local
 
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 
AS Ciutat i ciutadans del segle XXI
 
RS El segle XX contempla el segle XXI
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.