Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals > Cultura, desenvolupament humà, drets. La participació en la cultura com a clau del desenvolupament humà
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Cultura, desenvolupament humà, drets. La participació en la cultura com a clau del desenvolupament humà
Diàleg de referencia: Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals

Sakika Fukuda-Parr ha explicat que enguany, en L’informe sobre desenvolupament humà 2004, s’ha introduït un nou concepte essencial que és el de llibertat cultural. Fins ara, la dimensió cultural s’havia deixat de banda en el concepte de desenvolupament humà. I és que, segons Fukuda-Parr, «els drets culturals són els cosins pobres dels altres drets». Ara bé, els drets culturals són essencials per al desenvolupament d’una vida plena i lliure.

Si mirem les xifres, veurem que una part important del món té establertes polítiques de repressió de la llibertat cultural (es calcula que uns 900 milions de persones tenen reprimida la seva llibertat cultural). Hi ha dos tipus de repressió de la cultura:

a. La repressió directa de les tradicions i la cultura (religió, llengua, festes...). b. La repressió indirecta a través d’un complex procés d’infravaloració que implica la denigració de la cultura.

Així doncs, ens trobem davant una doble discriminació cultural que, de fet, es practica en gran part del nostre planeta.

La resposta a aquesta discriminació és complicada i el primer que hem de fer és entendre a què ens referim quan parlem de democràcia o desenvolupament per tal d’integrar el multiculturalisme a aquests conceptes. A partir d’aquí, els governs han de lluitar contra la violació dels drets culturals i garantir la diversitat cultural als seus països.

Es tracta, però, d'un procés complex, perquè la majoria d’estats tenen por de la diversitat cultural:

a. Molts estats creuen que dins de les seves fronteres només hi pot haver un model d’identitat únic, perquè, si no, perilla la seva integritat com a país i, per tant, pensen que es pot produir la fragmentació. Cal destruir aquest mite i crear polítiques públiques que reconeguin explícitament les diverses identitats que conviuen en un país. b. També hi ha països que creuen que les polítiques multiculturals fan minvar la democràcia i poden generar conflicte entre civilitzacions. c. Finalment, existeix la creença que el multiculturalisme frena l’economia i el desenvolupament d’un país.

Així doncs, s’han de desmuntar aquestes pors ja que, com Fukuda-Parr ha afirmat, no són fonamentades ni reals.

Pel que fa al concepte d’identitat, Fukuda-Parr ha dit que, a causa de la complexitat dels éssers humans i del fet que som multifacètics, també tenim diverses identitats culturals. Però «les identitats culturals no fan malbé la identitat nacional».

El repte polític del segle XXI és crear estats democràtics que reconeguin les diverses identitats culturals. La globalització també ha de mantenir les llibertats culturals i expandir-les en comptes de suprimir-les.

En definitiva, segons Fukuda-Parr, cal tenir en compte que la diversitat cultural no divideix els estats, no és dolenta per al desenvolupament humà, no crea conflictes entre civilitzacions i és l'única opció plausible per al segle XXI.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Drets culturals i diversitat: una acció política i civil per aconseguir el desenvolupament
 
RS Societats multilingües, societats multiculturals: democràcia plural.
 
RS Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local
 
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
RS Llengües
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.