|
El diàleg s'inicia amb la presentació d'un document per a la seva discussió, que serveix com a guió del debat al llarg del diàleg. Aquest document es posiciona sobre els principis de responsabilitat i sobirania, i es planteja clarament què és tenir dret a l'aigua. En un segon pas, el document busca marcs de conveni amb representants i ambaixadors de diferents governs, tal com ho mostra la presència de Mikhail Gorbatxov i Mario Soares.
La gènesi d'aquesta idea ens l'explica Bertrand Charrier, vicepresident de Green Cross International i director del diàleg sobre l'aigua. Parteix de la Carta de Mont-real del 1990, on es reconeix que l'aigua és una qüestió de supervivència i per tant és indissociable dels drets humans. Posteriorment, a la Haia, es va pensar a crear un comitè de savis en aquestes qüestions i és així com apareix l'Assemblea Internacional de Savis de l'Aigua, com a organisme amb autoritat i influència que fa una funció d'assessorament. El 2002, la cimera de Kyoto acull el comitè de savis i Green Cross, i des de llavors s'organitzen plans d'actuació conjunta com la redacció d'un conveni global, la creació de xarxes de vigilància anomenades mediadores de l'aigua o la publicació del Llibre blau.
Bertrand Charrier acaba la seva presentació dels objectius del diàleg amb una cita de Joan Manel Serrat que li sembla que els emmarca perfectament: «Si l'home és viu, l'aigua és la vida.»
Problemàtica:
Falta d'accés a l'aigua que crea greus problemes de salut i pobresa. Els
governs, els ciutadans i les empreses no es volen sacrificar pels beneficis del
Tercer Món.
|
Proposta:
Posicionaments globals amb empremta local. Pas de visions utòpiques a
solucions reals, amb conceptes, instruments i objectius clars.
|
Postures:
Bertrand Charrier, de Green Cross International i director dels diàlegs sobre
l'aigua: mobilitzem els ciutadans. Alexander Likhotal, president de Green
Cross International: no hem d'anar a atendre només els problemes fàcils.
|
Bones pràctiques:
El moviment ciutadà, que va aconseguir salvar l'Antàrtida. Aprovació d'un
compromís internacional: Convenció Global sobre el Tractament de l'Aigua.
|
Conclusions:
L'accés a l'aigua i al sanejament són un dret i una responsabilitat, es tracta
d'una qüestió de supervivència i, per tant, és indissociable dels drets humans.
|
 |
|
Envia a un amic
Imprimeix
IF Una gestió ecosistèmica de l’aigua vs. la seva explotació com a producte.
RS La necessitat d’una nova cultura de l’aigua