Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Contribuint a l’Agenda Global > Arquitectura institucional per una democràcia mundial
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Arquitectura institucional per una democràcia mundial
Diàleg de referencia: Contribuint a l’Agenda Global

Durant els dos dies de durada de l'Itinerari s'ha viscut la discussió sobre els canvis institucionals necessaris que les organitzacions internacionals (i molt especialment les Nacions Unides) han de fer per tal de ser més efectives i més adaptades a un ordre global més democràtic.

El punt de partida de la demanda, des d'un punt de vista dels països menys afavorits per les actuals institucions, ha estat representat a la sessió inaugural per Asharose Migiro, ministra pel Desenvolupament Comunitari de Tanzània.

Migiro ha considerat que ens trobem encara en una època de processos de privatització i liberalització que no han fet possible el desenvolupament al sud. Les reformes efectuades al sud per adaptar-se a aquest nou ordre globalitzat “no han disminuït les diferències entre nord i sud”.

Les Nacions Unides han estat sempre capaces d’adaptar-se a les noves situacions, després de la seva creació els anys 40. Però actualment “els poderosos són els que dominen l’organització”, tal com ha denunciat Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundació per una Cultura de Pau.

L’hegemonia dels Estats Units a les Nacions Unides ha fet molt mal a l’organització, que necessita ara una reforma en les funcions, la composició i les atribucions, no pas en la missió, que es mantindria encara en vigor després de gairebé 60 anys.

Aquest Itinerari s'ha centrat en la reforma de les funcions i de la composició de les Nacions Unides, fonamentalment pel que fa a l’equilibri d’actors que l'afecten i a la possible entrada de nous actors.

En la primera sessió Guido de Marco, expresident de Malta i de l'Assemblea General de Nacions Unides, ha proposat, gràcies a la seva experiència, possibles vies de reforma de l'Assemblea General. La seva proposta es pot resumir en una major responsabilitat d'aquesta cambra en matèria de pau i seguretat, un augment del nombre de sessions plenàries (d'una a tres com a mínim) i, per últim, en la millora de la capacitat de l'Assemblea General per bloquejar pressupostos i informes que prepari el Consell de Seguretat en matèria de pau i seguretat internacional.

Richard Falk, de la Universitat de Princeton, ha considerat que la crisi cal ampliar-la al Consell de Seguretat. Pel que fa a l'Assemblea, els problemes procedeixen d'un veto geopolític ocasionat per l'estructura de mercat global, que sobredimensiona la capacitat dels actors més implicats en aquest procés. Pel que fa al Consell de Seguretat, l'ús del veto per part dels països vencedors de la Segona Guerra Mundial provoca una necessària revisió d'aquest conjunt de països i de l'eina del veto.

Les propostes es concentren en una millora de la capacitat democràtica de les Nacions Unides. Si es considera que les seves decisions haurien d'afectar tota la humanitat és necessari que s'estudiï la manera de facilitar la seva representació en l'esfera global.

Heidi Hautala, del parlament de Finlàndia, ha detectat que l'esfera global és absent de qualsevol sistema democràtic. De la mateixa manera que Falk, Hautala considera que si l'àmbit global afecta el nostre dia a dia les persones hauríem de poder tenir la paraula. Hautala és defensora de la democràcia directa (per via del referèndum), processos multinivell amb participació de molts actors i institucions en el procés de presa de decisió. Aquestes eines millorarien el funcionament de Nacions Unides i la dotarien d'una dinàmica que reforçaria la seva legitimitat des d'un punt de mira popular.

En resum, la primera sessió paral·lela ha mostrat un interès per defensar el principi democràtic en dues esferes: De Marco ha proclamat que l'Assemblea General, com a òrgan on un membre és igual a un vot, ha de ser reforçada. Hautala i Falk hi estan d'acord, però agreguen una dosi de recerca cap a la legitimitat internacional que només seria possible introduint nous actors al procés de presa de decisió, primordialment la societat civil.

La primera sessió paral·lela del divendres ha tractat únicament de l'arquitectura institucional. Jim Garrison, president del State of the World Forum, ha opinat que l'arquitectura institucional s'ha d'adaptar a una demanda incipient de participació de la societat civil. En segon lloc, cal un nou rol dels Estats Units, ja que la seva actual política destrueix el sistema institucional.

Ezra Mbogori, representant de Zimbabwe, ha proclamat una visió del món local feta des de la humanitat, i no des de la manera de fer del món global actual. Ha considerat que una democratització dels processos de decisió els faria més humans i evitaria gestions perjudicials de temes com la sida a l'Àfrica.

Kumi Naidoo, delegat d'una organització defensora de la societat civil, ha apuntat el problema de tenir unes institucions inserides en dinàmiques geopolítiques de l'any 1945, que no tenen en compte què ha passat amb la descolonització. Aquest aspecte i la manera com els estats presenten les decisions que es prenen a l'ONU, les quals, segons Naidoo, s'expliquen però no es poden debatre, ha deteriorat la imatge de legitimitat. La solució rau en un major impuls de la societat civil i millora de l'estructura de poder de Nacions Unides.

Antonio Papisca, de la universitat de Pàdua, ha orientat un discurs intergovernamental a favor de les organitzacions regionals i locals. Creu que les agències que depenen de Nacions Unides i les organitzacions regionals són un aspecte crucial en el debat de la reforma. La democratització també ha d'assolir aquestes institucions, mantenint el principi de subsidiarietat.

En la darrera sessió paral·lela, el diàleg ha tornat a fer ressò de les deliberacions en matèria de governança democràtica a l'esfera global. Brigitta Dahl, del parlament suec, ha defensat unes Nacions Unides enfortides. La Comissió presidida per l'expresident brasiler Cardoso és la prova de la necessitat d'una ONU amb suport popular i que ampliï horitzons cap a la societat civil.

Les Nacions Unides, proposa Dahl, han d'emfatitzar xarxes i coalicions amb altres actors (governs, parlaments, societat civil, ONG, científics i sector privat). Els parlaments nacionals han de servir també com a esfera de discussió del que succeeix a escala global. No té cap sentit mantenir les arenes de discussió separades a escala global i nacional, perquè sovint el que es decideix a Nova York afecta París. Nacions Unides ha de prendre un rol de líder per motivar aquestes mesures.

Cándido Grzybowski, director de l'Institut Brasiler d'Anàlisi Socioeconòmica, ha atacat frontalment la posició nord-americana. Creu que l’ONU és profundament antidemocràtica perquè no imposa mesures contra l'unilateralisme dels darrers anys. L'ONU està sotmesa al món privatitzat i dominat per grans corporacions. Grzybowski no creu en solucions que no passin per atraure la participació ciutadana i per acostar la presa de decisió a l’esfera local.

Elisabeth Gateau, de l'organització Ciutats i Governs Locals Units, ha mantingut la necessitat de tenir "presència de les ciutats en la política mundial". El seu discurs s'ha articulat en dues propostes clares: reconeixement del principi d'autonomia local i que les elits locals s'insereixin al procés de treball habitual de l'Assemblea General.

Aquest Itinerari ha incidit, per tant, en la reforma de les Nacions Unides en el sentit de dotar-les d'una major democràcia interna, i permetre l’entrada de nous actors com les ciutats i, essencialment, la societat civil. L’unilateralisme dels Estats Units i els seus aliats ha estat, tanmateix, un motiu de crítica. Per últim, s'ha apuntat la modificació del funcionament de les organitzacions i agències de Nacions Unides encarregades d’aspectes regionals i locals, aplicant-hi les mateixes mesures ja esmentades.

Problemàtica:
L'estructura actual de les Nacions Unides vulnera principis democràtics i no és efectiva.

Proposta:
Democratitzar-la, obrir-la a nous actors, millorant així la seva legitimitat, evitant de retruc l'unilateralisme protagonista.

Bones pràctiques:
Informe de la comissió Cardoso sobre la reforma de les Nacions Unides.

Conclusions:
La proposta és possible, però rebrà grans reticències per part dels països que dominen actualment les institucions més rellevants.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Moviments socials, l’impuls a les organitzacions internacionals
 
AS Tres grans reptes del segle XXI
 
RS Sessió plenària inaugural i sessió plenària de cloenda. Diàleg “Contribuint a l'Agenda Global”.
 
RS Reformes institucionals per a la pau, la seguretat i la justícia en el món
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.