Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Fòrum Urbà Mundial > Renaixement urbà
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Renaixement urbà
Diàleg de referencia: Fòrum Urbà Mundial

Yves Ducharme, alcalde de Gatineau (Canadà), presenta la sessió explicant com a punt de partida que el grup Habitat-ONU va establir fa uns anys un grup de treball format per experts sobre descentralització i va proposar unes línies d’actuació en forma de principis que incidien en quatre temes:
> Els poders i la responsabilitat de les autoritats locals, subsidiarietat i competències (que s’havien d’exercir a la zona d'influència més propera al ciutadà).
> Les relacions administratives (que necessàriament havien de ser supervisades per les diferents autoritats locals i estatals).
> Les relacions financeres i els recursos humans
> El governament local que es reserva l'obligació d'enfortir la democràcia.

Smith, secretari del Consell Europeu de Municipalitats i Regions, planteja que una de les principals preocupacions de l’organització és el barraquisme, ja que no només és difícil d'abordar sinó també planificar una acció efectiva per eradicar-lo. Aquest objectiu, com d’altres, només es pot assolir mitjançant la delegació de competències i a través de la democràcia. El poder emana del poble i cal que les decisions s'adoptin en el pla més proper al ciutadà.

Per poder parlar de renaixement de les ciutats, ens hem de demanar, en primer lloc, com podem aconseguir-ho. La resposta és un marc jurídic i una constitució adequats, a més de competències per a les autoritats municipals. Així comença Patrice Lumumba la seva intervenció. "Les dificultats, pel que fa a Kenya, provenen d'un context en el qual es creu que la centralització és el model de govern a seguir, que el ministre de torn és el cap i el senyor feudal i que l'alcalde és el missatger." La descentralització, en general, es considera part d'un procés d’obstrucció i un atac contra el poder constituït. "Per aquest motiu, si es plasma un bon marc jurídic, l’autonomia de la ciutadania adquireix responsabilitats i queda clarament determinat el vincle que hi ha d’haver entre la llei i la seva aplicació."

Cristina Corrales aporta la seva experiència en descentralització i participació popular que, encara que ha estat beneficiosa, no ha pogut desenvolupar-se completament a causa de la ingerència dels partits polítics que no ho han permès. A Bolívia fa falta una Assemblea Constituent que permeti la descentralització. Només d’aquesta manera, mitjançant una acció descentralitzada i subsidiària des del lloc d'origen, es pot aconseguir el respecte cap a les diferents variables ecològiques existents i la consegüent resposta a les necessitats que se’n deriven. Els governs locals poden mantenir la credibilitat que han perdut els estats centrals. "A més de noves lleis i regles de joc, cal plantejar el ciutadà com a subjecte del canvi —la qual cosa repercutirà simultàniament en una major seguretat i estabilitat ciutadana i estatal— i alhora com a actor dels comitès de vigilància que controlin la distribució del pressupost i la fiscalització dels comptes."

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Governs locals
 
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
RS El segle XX contempla el segle XXI
 
IF Apoderament local
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.