Els mitjans de comunicació viuen un procés de concentració i globalització. Aquest fet pot facilitar que més persones a més llocs del món estiguin més –i millor– informades, però també pot suposar una amenaça per a la pluralitat, la diversitat i la veracitat dels missatges. La reivindicació de la independència i la responsabilitat dels mitjans de comunicació ha de ser una prioritat fonamental, ja que aquestes condicions són indispensables per a la defensa de la llibertat i els drets humans.
La generació de condicions per a la pau implica polítiques de prevenció, resolució i reconciliació. Per això, la mediació i el diàleg són els principals mitjans per aconseguir la pau, tant en els macroconflictes armats, com per als microconflictes de la vida quotidiana dels ciutadans. La construcció de la pau passa moltes vegades per la recuperació de la memòria, com a forma de no repetir els errors que han desencadenat violència entre les comunitats i les persones..
La diversitat cultural és un dels principals patrimonis de la humanitat i com a tal ha de ser protegida i valorada. La globalització, a través de les seves manifestacions diverses, ens ha acostat a la diversitat, tant en els aspectes positius, com en els que poden generar conflictes culturals. A través de l'educació s'ha d'aprendre a respectar l'Altre, a reconèixer les identitats múltiples i la riquesa de la diversitat lingüística.
Més de mig segle després de la creació de la Declaració Universal dels Drets Humans, la seva aplicació real continua sent un tema sense resoldre. A més, el nou context global exigeix el reconeixement de nous drets fonamentals, com ara l'accés universal a l'aigua, els drets culturals, l'accés al coneixement, etc. El reconeixement d'aquests drets emergents i l'aplicació efectiva de l'actual Declaració Universal dels Drets Humans resulten fonamentals per avançar cap a un món més just i inclusiu.
La necessitat de crear condicions perquè totes les nacions, comunitats i individus puguin accedir al desenvolupament continua sent una demanda sense resoldre. Tot i que la quantitat de persones que viuen en l'extrema pobresa ha disminuït, la globalització ha tendit a radicalitzar les desigualtats entre els éssers humans. La comunitat internacional haurà de revisar les polítiques de cooperació i de relació econòmica, i generar les condicions perquè siguin les mateixes nacions pobres les que defineixin els seus models i estratègies de desenvolupament.
La societat de la informació ha situat creixentment el coneixement com el principal mitjà que possibilita als individus, les organitzacions i les nacions l'accés al desenvolupament. La recerca i l'educació ocupen, en aquest context, un paper fonamental, ja que doten els individus i les societats d'eines perquè duguin a terme un desenvolupament integral, i perquè coneguin i valorin l'Altre des de la diversitat.
La ciutat és l'escenari en què els efectes de la globalització es fan més patents: exclusió, desigualtat, migracions, precarietat, conflicte, etc., però també poden convertir-se en oportunitats de futur i de progrés. En el context global, s'ha de reconèixer el paper fonamental que poden tenir les ciutats en el desenvolupament d'un món més just, si se'ls dota de la rellevància que requereixen en termes de recursos, de poder i veu internacional.
L'estructura tradicional d'estat-nació ha perdut força davant el nou context global i l'aparició de poders econòmics i polítics transaccionals. En aquest context, es demana a la societat civil que ocupi un lloc fonamental en la construcció d'una democràcia més participativa.
El creixent deteriorament ambiental i l'esgotament dels recursos naturals són avui una de les principals problemàtiques que afecten el planeta. El model energètic actual, que es basa en els hidrocarburs, no és sostenible. Per substituir-lo cal un nou model basat en una millor utilització i en la investigació de fonts d'energia renovable, així com un consum més eficient, especialment en els entorns urbans.
Les religions i l'espiritualitat poden arribar a ser punts de trobada i enteniment entre les persones, i no necessàriament un element que divideixi i generi conflictes entre elles. És fonamental el coneixement i el respecte cap a l'Altre, així com no estereotipar les religions.
Si bé en les últimes dècades hi ha hagut avenços considerables en els indicadors de salut a escala global, aquestes millores han afavorit preferentment els segments més rics de la població. Es requereix un canvi profund en el model de cooperació internacional, i són els mateixos països que reben la cooperació internacional els que han de definir les seves polítiques de salut d'acord amb el context local.