|
|
|
 Imprimeix
|
Vinicio Capossela
Preu: 15-20 euros
Fa catorze anys que Vinicio Capossela va revolucionar el panorama de la música italiana amb el seu primer àlbum. Des d’aleshores, s’ha consagrat com un nom singular en el panorama europeu, de la mà d’un repertori que ofereix des de balades malenconioses fins a esclats violents d’eufòria.
Quan: 10/06/2004
On: A la ciutat > Sala Bikini
Comprar entrada
|
|
|
| |
|
|
Presentació |
Vinicio Capossela neix a Hannover, Alemanya, el desembre del 1965.
Però de seguida passa a viure a Itàlia. Allà es matricula al Conservatori de l’Emília, on desenvolupa les seves primeres experiències artístiques. Però deixa d’assistir-hi molt aviat per poder seguir la música de ben a prop en ambients més agradables. Fa diverses feines, a vegades al mateix temps: treballa de vigilant d’aparcament, de cambrer; toca el piano a creuers, hotels, clubs nocturns de la Riviera i alguns bars de Nova York, una llarga peregrinació que li aporta una gran dosi d’humanitat. La mateixa humanitat que amara el món d’All'una e trentacinque circa (1990), el seu primer àlbum, «un disc nocturn de ballades melancòliques i rauxes furioses d’eufòria».
Encara dins la mateixa onada del seu primer llançament, Vinicio treu un segon CD, Modì (1991), i fa la primera gira italiana. Aquest àlbum també apareix a Alemanya, on Vinicio fa diverses aparicions i concerts. Algunes de les cançons de Modì s’inclouen a la pel·lícula Non chiamarmi Omar (1992), de Staino i Altan, en la qual també interpreta un petit paper.
Un tercer àlbum, Camera a Sud (1994), li permet deixar la seva empremta més enllà d’Itàlia, en especial a França, on les entrades per al seu únic concert, al Théâtre de la Ville de París, s’esgoten en poques hores. Les seves actuacions es caracteritzen per una participació emocional que sempre va en augment, una gran capacitat d’improvisació, i una intimitat i una complicitat infinites amb el seu públic.
Després arriben una col·laboració amb molt d’èxit, com a actor i compositor, a les obres teatrals de Paolo Rossi Pop e Rebelot, Milanin Milanon i Il Circo; una participació al disc d’homenatge a Vladimir Visotski; les versions italianes dels tangos d’Annibal Troilo, i, després d’un període de passejades inquisitives, Vinicio torna amb una altra obra mestra, el seu quart àlbum: Il ballo di San Vito.
L’any 1998 treu un disc molt interessant, Liveinvolvo, d’East West (Warner).
Aquest CD és molt més que un disc en directe; no és ni una història musical ni un retrat d’una gira italiana, sinó més aviat la gravació d’un concert imaginari.
És el món líric de Vinicio, un acostament a la passió que sent Capossela pel tango (en un dels seus espectacles interpreta únicament tangos). També hi inclou cinc cançons gravades amb la banda musical gitana Kocani Orkestar, de Macedònia, el gènere musical de la qual s’ha estès per tot el món amb la pel·lícula Underground, del director Emir Kusturica.
Decididament, val la pena escoltar-lo…
DISCOGRAFIA
1990 ALL'UNA E TRENTACINQUE CIRCA
1991 MODÌ
1994 CAMERA A SUD
1996 IL BALLO DI SAN VITO
1998 LIVEINVOLVO
2000 CANZONI A MANOVELLA
2003 L’INDISPENSABILE
|
|
|
|
|
|
